HÈSTES MAJORS

Animacion des Hèstes Majors des pòbles

Gigant Mandrònius comencèc i a uns ans era organización d’activitats d’animacion entara mainadera pendent es hèstes majors des pòbles dera Val d’Aran. Es pobles que s’an hijut ara iniciatiua son Baguergue, Vilac, Casau, Vilamòs, Bausen, Vielha, Es Bòrdes, Unha e Aubèrt.

Es jocs e es activitats que se premanissen son diuèrsi e se’n hè quauqu’un de mès modern en tot satisfèr era demana des mainatges.

Comencen era animacion tamb activitats musicaus coma balhs e cants tradicionaus, en tot perméter era participacion des adults presenti, e seguissen tamb eth trincaoles, corses de sacs, boti mèli, eca.,eca.

Ei molt important era recuperacion deth jòc tradicionau. Aguesta recuperacion ei adreçada as quilhes.

Activitats e jòcs

  • Música damb balh
  • Cançons d’animacion e tradicionaus
  • Shivaus e shivalièrs
  • Quilhes
  • Caushigar glòbes
  • Boti mèli
  • Trincaoles
  • Corses de sacs
  • Tragobòles
  • Amortar era candela
  • Corses de chanques
  • Trincar era òla
  • Màgia penjada
  • Minjar pòmes
  • Es peishos
  • Sèrps volaire

Es quilhes

  • Nòm deth jòc: ES QUILHES
  • Materiau: 9 quilhes e un tacon
  • Descripcion deth jòc: Es quilhes son uns tròci de husta d’ua nautada de 1 mètre apuprètz e d’un pam d’amplada ena part baisha qu’a mesura que puge s’estretís. Era quilha deth mieui non acabe en punta, senon en redon, era sua forma se semble ara figura d’un òme damb era forma deth còth. Eth tacon ei ua bòla de husta que a tres horats entà plaçar es dits e agarrar-la pro fòrt entà lançar-la.
  • Se placen ueit quilhes entornejant era quilha de cap redon. Se i pòt jogar per grops o individualment. Es jogadors s’alunhen uns mètres des quilhes e eth prumèr jogador lance eth tacon entà sajar de hèr a quèir totoes es quilhes o aumens bèra ua. Per cada quilha exterior s’artenh un punt. Se se tire era quilha deth centre son nau punts de patac, e se se tiren totes, se hè ua jogada complèta. Cada còp que lance un jogador se tornen a plaçar es quilhes, atau que cada jogador a totes es quilhes dretes cada viatge que li tòque jogar.
  • Observacions: bèri autors remèrquen qu’es dies de tronada èren interpretadi coma partides de quilhes protagonizades per Sant Pèir (Lavega,P. 2000)

Hònt: "Eth jòc popular tradicionau ena Val d’Aran". M. SERRABONA/ P. ARES. 2001