Biologia der Os
Denominacion
- Classe. mamifèr
- Orde: carnivòr
- Familha: ursits
- Genre: ursus
- Espècia: Ursus arctos
- Subespècia: Pyrenaicus
Caracteristiques fisiques d’un os ròi
- Longada: 1,20 a 1,80 m
- Nautada ena crotz: 0,80 a 1,20 m
- Pes os adult: Mascles de 100 a 250 Kgs. Exemplars molt ben alimentadi pòden hèr lèu 300 Kgs. Femelhes de 65 a 170 Kgs
- Cap: morro alongat, aurelhes cuertes e ardones, uelhs petiti. Coa: ben cuerta
- Color: variable. Ròi escuro, bèige, crèma e tanben nere
- Edat: 20 - 25 ans. En captivitat pòden passar des 30 ans (an ua alimentacion equilibrada, veterinaris, non an desgast, ne parasits, ne lesions, etc)
- Sentits: vista cuerta. Audida e sentida fòrça desvolopades. Era sentida 100 viatges mès desvolopada qu’era d’un can!
- Velocitat: molt rapide: pòt arténher velocitats de 40Km/h
- Fòrça: benben. Pòt sautar quauqui mètres. Grimpe pes arbes plan facilament e ne hè a petar es branques. Pòt nautar ròcs de mès de 100 kgs.
- Caminar: plantigrad (camine apuant era planta des pès)
Abituds
Solitari. Tranquil. Non ei territoriau. Campege de net. Peth dia s’amague en lòcs nomentadi "zònes refugi", ei a díder, lòcs de plan dificil accès a on non lo pòden shordar.
Era zòna de campeg d’un mascle adult ei d’uns 80-100 Km2. Ua femelha mens, e se va damb cries encara molt mens.
Pòden caminar en un dia de 30 a 40 Kms, encara que se son tranquils en un lòc se i pòden estar quauqui dies.
Evite e esquive era preséncia umana. En cas de que n’i age s’escape e cor tant que pòt. Sonque en ua situacion a on se vedesse acorralat o menaçat responerie com ua bèstia sauvatge com ei.
Iuernacion
Ei un faus iuernant, ja que de quan en quan ges dera tuta tà caminar. Aguest temps d’inactivitat des ossi comence entre noveme e deseme (damb es prumères nheuades) e acabe entre hereuèr e abriu, segontes es condicions climatiques. Iuèrne en horats ben amagadi e de dificil accès.
Alimentacion
Omnivòr, damb eth següent regim:
80% apuprètz vegetarian:
- primauera: èrbes, fruts d’arbes, tuberculs
- ostiu: fruts deth bòsc, èrbes, fruts d’arbes
- tardor: fruts secs com es auerassi, es hages, es aglans. Ah, e tanben li agrade benben era mèu!
E un 20% apuprètz carnivòr: micromamifèrs o bestiòles deth bòsc e peisheus de montanha, insèctes de tota classe (sustot e hormiguèrs), reptils, carnús e bestiar.
Er os non minge persones ne va darrèr des excursionistes entà minjà-les-se. D’aguest 20% qu’a apuprètz de carnivòr sonque un 2 o 3% ei de bestiar (oelhes). Malerosament aguest petit percentage ei eth que li da era fama de depredador de bestiar o de gran enemic des pagesi. Açò non ei cap vertat. Pero ei era idia qu’un determinat grop de persones vò esténer enes mieis de comunicacion e entre era gent. Quan bèth viatge i a agut bèth atac der os a un ramat e i a agut ua baisha de bestiar era notícia ges londeman madeish enes diaris e enes ràdios e tanben ena television. En cambi quan er os viu tranquil e non hè mau a degun, qu’ei tostemp, alavetz non ei notícia.
A ua fama complètament injusta. Es causes dera desparicion deth sector ramadèr ena Val d’Aran e d’autes parts deth Pirenèu non son pas es ossi, senon es politiques que s’an seguit de foment d’ua classe de torisme e desbrembant eth sector primari. Praubi ossi!... Ja les agradarie èster tan importants e tan influents.
Reproduccion
Un part cada dus ans
El zel té lloc entre maig i juny. Els ossalls –d’un a tres per camada- neixen entre desembre i gener- al cau. Al nèixer pesen aprox. un 350 grs. Neixen sense pèl i no obren els ulls fins als 15 dies. La mare els hi dona de mamar dins del cau. No tots aconsegueixen sobreviure perquè no superen les dures condicions climatolòquiques o fins i tot perquè la pròpia mare al girar-se pot aplastar al cadell.
Es ossi van de sason entre mai e junh. Es ossardets – d’un a tres per camada- nèishen entre deseme e gèr- ena tuta. En nèisher pesen apuprètz ath torn de 350 g. Non an peu e non daurissen es uelhs enquias 15 dies. Popen de sa mair laguens dera tuta. Non toti arriben a subervíuer perqué non resistissen es dures condicions climatologiques o a viatges perqué era madeisha mair en virà-se pòt estronhar ath petit.
Era primauera der an dempús, quan agen aprenut çò que cau era mair les obligarà a separà-se d’era e serà prèsta entà aparelhà-se un aute còp.
Cau díder qu’auer tres ossardets en un còp non ei freqüent, se non ei qu’era ossa age agut excellentes condicions de qualitat de vida: tranquillitat, non preséncia umana e bona alimentacion.
Es ossardets arriben ara maduresa sexuau as 3 ans.
Eth programa LIFE
Eth programa LIFE ei eth mecanisme qu’a era Union Europèa entà finançar es diferenti projèctes de conservacion d’espècies.
- Eth programa LIFE nomentat "Gran fauna pirenenca menaçada" siguec cò-signat en deseme de 1993 pera Union Europèa, eth Ministèri de Miei Ambient d’Espanha, eth Ministère de l’Environement de França, eth Govèrn de Navarra, era Generalitat de Catalonha e era Deputacion d’Aragon. Eth sòn objectiu ère era restauracion e conservacion de tres espècies emblematiques e molt menaçades:
- er os ròi, eth caparròi e era craba sauvatge des Pirenèus
Eth programa ei finançat en un 75% pera UE
Cau díder qu’er Estat francés siguec eth prumèr que possèc eth programa, en quau se i comprometec personaument er anterior president dera Republica François Mitterand. Tanben era ADET (Association pour le Dévelopement Économique et Touristique de la Haute-Vallée de la Garonne) e es ajuntaments de Arbas, Arlòs, Bouts, Hòs, Fogaron, Mèlles e Sengoanhet; era federacion de Caçadors dera Arièja, dera Haute Garonne, des Hautes-Pyrénées, l’Office National de la Chasse e l’Office National des Forêts.
En cas der os ròi er objectiu centrau ei ‘’conéisher era possibilitat d’establir ua populacion viable d’ossi en Pirenèu e qu’era sua conservacion a long termini sigue compatible e complemetària damb es activitats umanes que se desvolopen en madeish territòri"
Es objectius
- Analisar era capacitat d’adaptacion des ossi a un nau abitat
- Determinar, damb es abitants dera montanha, com es ossi pòden èster acceptadi
- A long tèrme e dempús d’ua fase experimentau e de comun acòrd damb era populacion locau, reintrodusir eventuaument naui exemplars.
Er an 1996 se comencèc eth projècte LIFE/OS RÒI, en ua prumèra fase, damb un programa pilòt consistent en liberament e seguiment de 3 exemplars entre es ans 96 e 97. Deth succès d’aguesta prumèra fase depen era rèsta deth programa de reintroduccion d’ossi.
Eth liberament
- 19 de mai 1996: ZIVA (femelha) 5 o 6 ans. 104 Kgs. Nèishen 2 ossardets en gèr de 97.
- 6 de junh de 1996: MELLBA (femelha). 4 a 6 ans. 98 Kgs. Nèishen 3 ossardets en gèr deth 97. Mòrta per accident damb uns caçaires en seteme deth 97.
- 2 de mai de 1997: PYROS (mascle). 9 a 10 ans. 235 Kgs
Lòc de liberament: Bòsqui de Mèlles
Resultats deth programa LIFE
A estat un èxit a niveu biologic (encara tenim natura!!!) però un fracàs a niveu polític e social.