ENCARAMENTS

Er os: ua bèstia perilhosa?

1. Os herit
2. Trobada damb ua femelha acompanhada damb es ossardets
3. Os susprenut quan ère a punt de minjà-se un carnús.
4. Ua peleja entre un os e un can quan aguest darrèr ven a refugià-se darrèr deth sòn amo.
5. Os taquinat o shordat ena sua tuta iuernau.

Donques, òc que pòt èster perilhós coma bèstia sauvatge qu’ei, quan ei susprenut o se sent menaçat. Mès aguestes situacions son molt dificils de que passen perqué er os ei ua bèstia nocturna, s’escape der òme ath córrer tan lèu que lo flaire, lo enten o lo ve. Atau que non se coneish istoricament atacs d’ossi ròis a persones.

Encarament entre er os e er òme

Son ben escassi, tà non díder qu’ei molt improbable trapà-se damb un os cara a cara.

I a agut persones que l’an pogut veir des de luenh – encara que i a gent que confonen un sanglièr gròs damb un os-. Mès açò ei tot, vedé-lo de luenh, veir com se pèrd entre es arbes, e pro. Son persones afortunades pr’amor qu’ei ua bèstia de mau veir, nocturna, e perqué seràn des pògues qu’auràn pogut veir "eth rei dera montanha". Ei eth cas de bèth pastor, cuedadors de refugis, pescaires e bèth excursionista.

Mès aquerò qu’ei vertadèrament dificil ei trapà-se cara a cara damb un os. Totun s’a dat bèth cas. En aguesti encaraments eth resultat tostemps a estat eth madeish: hujuda des dues bèsties que corren en sentit contrari. Es persones damb mès probabilitats son es caçaires des sanglièrs pr’amor que cacen en batuda e pòt èster qu’en aué-i un os campejant per aquiu se veigue acorralat e en tot húger passe pròp o se trape a un caçaire. Ei plan atau que passèc damb era ossa Melba quan l’aucigueren. Enes lòcs a on i a ossi s’a arribat a un acòrd damb es caçaires que s’obsèrven rastres o preséncia d’un os abandonen era cacèra entà per’mor de non espantar ara bèstia e non trapà-la-se cara a cara. Ena Val d’Aran non hè guaire uns caçaires se trapèren a pòga distància un os ena Artiga de Lin. Es os s’escapèc ath córrer montanha ensús abans qu’es caçaires reaccionèssen.

Mès non i a atacs, ne persecucions, ne posicion de quilhà-se a dues pautes der os com enes pellicules, etc. Arren de tot aquerò. Donques, non ei cap ua bèstia perilhosa dat que hug der òme encara que non pogam díder qu’en un 100% pr’amor que cau rebrembar es cinc premises deth punt anterior. E com que tà confirmar era règla s’a de besonh ua excepcion, cau explicar que òc que i a agut un atac d’os a òme. Reprodusim dirèctament era notícia de premsa deth dimenge 2 de gèr de 2000.

"Un oso pardo ataca a un excursionista"

Le desgarra la vena femoral cuando transitaba por un paraje de Palencia.

PALENCIA. Un oso pardo desgarró la vena femoral a José Manuel Valdillo Robrero, de 35 años y vecino de Bilbao, cuando transitaba ayer por el paraje La Carbonera, en la localidad palentina de Casavegas, según confirmó la Comandancia de la Guardia Civil de Palencia, informa EFE.

El herido logró salvar su vida al hacerse él mismo un torniquete con el que evitó la hemorragia hasta llegar al Centro de Salud de Cervera de Pisuerga. La Guardia Civil confirmó la versión dada por el propio joven de que había sido atacado por un oso al que se encontró de frente, al norte de la provincia de Palencia.

Vadillo se practicó un torniquete en la pierna herida, una vez que logró zafarse del oso, y se desplazó con su propio vehículo hasta el centro sanitario, donde le diagnosticaron heridas inciso-contusas profundas en la pierna izquierda ocasionadas por un colmillo del oso. .../...

Tras el examen realizado sobre el terreno, los ingenieros confirmaron la presencia en el lugar de distintas huellas correspondientes a un oso pardo en su huida. La Guardia Civil precisó que la zona donde se produjo el ataque es osera, aunque hasta la fecha no se había detectado en la misma la presencia de plantígrados.

Com limitar es risques d’accident?

1. Conservant en tot moment er esperit que trapà-se ar os ei possible e que poirie èster perilhós se se veiguesse menaçat.
2. Caminant tostemp pes camins mercadi
3. Se portatz un can, tietz-lo tostemp estacat
4. Auer en compde qu’er os a ua activitat lèu tostemp nocturna, e que peth dia repòse en zònes-refugi, a on non sigue shordat.

Qué cau hèr se encara atau mos trapam un os a cuerta distància (-100mts)?

1. Identificà-se de seguida botjant-se a plaser, parlar (manifestar era vòsta preséncia)
2. Non córrer!
3. Conservar eth contacte visuau damb era bèstia
4. Aluenhà-se deth trajècte qu’eth pogue portar (non bloquejar eth sòn pas)
5. Abandonar era zòna reculant pòga pòc sus es vòsti passi.